dimarts, 15 de desembre de 2009

TROBADA D'EXALUMNES

El passat 11 d'abril hi va haver una trobava d'exalumnes que varen fer EGB a l'escola Vedruna en el període 1980-88....amb guineu inclosa!

Can Dachs, vint anys després.

Avui fa un bon dia per sortir a fer una volta pels entorns. Fa un bon sol, estic de bon humor i tinc ganes de fer notar la meva presència. M’aproparé a Can Dachs que sempre hi ha alguna cosa interessant per tafanejar, olorar i potser…
Quin munt de gent! Avui m’ho passaré bé! Aquestes cares em són familiars, diria que els he vist en alguna altra ocasió. Però no em ve al cap quan ni on. M'hi aproparé per escoltar què diuen, a veure si en trec l’entrellat.
-Quant de temps! Més de vint anys, oi?
-Sí, sí, ha passat molt de temps des de la darrera vegada que ens vam veure. Vius a Ripoll?
-No, jo visc a Vic, amb la meva dona i els meus dos fills.
Fa més de vint anys que no es veuen? I que els devia unir?
-Venen els professors?
-Sí, venen la Maribel, la Núria Cabana, el Josep Maria, la Mercè, la Joana i la germana Conxita.
-Que bé! "sort del grupet que ho ha arrencat tot" s’ho ha currat! Qui ho havia de dir que ho aconseguiriem!
-Està bé que dinem aquí, així recordarem les colònies de sisè.
Colònies de sisè? Fa vint anys? Em sembla que començo a fer memòria... Són aquells marrecs alegres i juganers que van venir a passar uns dies en aquesta casa de colònies l’any... no sé. Si la memòria no em falla eren alumnes de les carmelites de Ripoll. Diria que són els de la promoció 1980-1988. Ara ho entenc tot! Són una bona colla, diria que gairebé cinquanta. Se’ls veu contents de retrobar-se, fins i tot a mi em fa il·lusió tornar-los a veure. Alguns d’ells no han canviat gaire, malgrat els anys que han passat. Em sembla que recordo alguns noms i tot, altres em costen més de reconèixer. Quina gràcia! El dia promet!
Pel que vaig sentint no tots viuen al Ripollès, n’hi ha alguna a Madrid, una altra a València, a Vic, a Olot, a Sant Pere de Torelló, a Palafolls, a Barcelona... Majoritàriament viuen amb les seves parelles i molts d’ells tenen fills i filles. Es dediquen a professions ven diverses, des d’advocats a farmacèutiques, passant per una podòloga, professores, perruqueres... Qui els ha vist i qui els veu!
Em sembla que han començat amb la lectura d’un text per part del Josep Maria, el professor, i d’una alumna, la Sílvia. Són textos entranyables fets amb el cor i amb molt d’humor. Seguidament, no podia ser d’altra manera, fan l’elecció dels delegats. Aquest seran els responsables de passar llista.
Tot i que em perdo molts detalls del dinar veig que l’ambient és distès, es nota que han compartit molts anys de la seva vida, per més lluny que quedin. Se’ls veu còmodes i contents. Es posen al dia de la seva situació actual, recorden anècdotes divertides... i també tenen un pensament, una frase, un record, per les persones que ja no hi són.
Al final de l’àpat fan una mena de joc. Cada persona ha anotat dues informacions sobre ell mateix en un paper, els han posat tots dins d’una caixa i els han anat traient a l’atzar. Calia anar endevinant a qui feia referència el text. La veritat és que se n’han sortit prou bé. Algunes de les informacions no deixaven lloc al dubte: “toco de peus a terra”, “ja no m’escapo dels llocs”, “visc a...”. Altres eren més difícils de desxifrar com aquell guixarot fet amb retulador groc, o la persona que diu que viu al Sàhara... també hi ha hagut algun “piropo” com “el Miquel diu que estic bona”... alguna petita mentida com “sóc puntual” (havent estat el darrer d’arribar)... Ha estat una estona de rialles i de compartir, el que és el present de tots ells.
Els professors no han volgut deixar de banda el seu paper i han acabat l’àpat amb un examen. Han demanat a cada taula que, entre tots, recordessin la lletra de l’himne de Santa Joaquima i l’anotessin. Guanyaria el grup que en recordés més tros i que el cantés millor. No han faltat els intents de copiar, com en els vells temps.
No podia faltar una estona de mirar fotografies. Molts d’ells es fan creus de com podien anar vestits d’aquella manera! Amb els pantalons fins a sota de les aixelles, i els pentinats? Jo mateixa ho trobo estrany, i mira que a mi la roba no em fa ni fred ni calor, donada la meva tendència natural al nudisme.
Al sortir del restaurant s’han fet una o dues-centes fotos de grup. Sort que el marit de la Maribel ha tingut molta paciència.
Ha arribat l´hora de les despedides, de les felicitacions per les organitzadores i de pujar als cotxes. Bé, no tothom ho ha tingut fàcil, sembla que algun vehicle està embolicat amb film transparent... ji, ji.


La Guineu



El passat dissabte dia 28 de novembre es va celebrar la la trobada d'exalumnes que van compartir els anys 1979 a 1982 fent el BUP a l'escola de les germanes Carmelites Vedruna.S'hi varen aplegar unes 25 persones en un marc d'emotivitat, doncs algunes d'elles feia més de 25 anys que no es veien.


Els actes foren els següents :


* A les 12h visita a l'escola i a les aules de BUP


* Copa de cava i celebració dels 150 anys, salutació de la titular de l'escola Gna. Montgrony.


* Sortida en bus cap al dinar a Les Llosses


* A mitja tarda tornada en bus cap a Ripoll





El passat diumenge dia 29 de novembre del 2009 va tenir lloc la trobada d’ex alumnes
de l’escola Vedruna de la promoció de bàsica corresponent als anys 1973-1975.
La nostra intenció a l’hora d’organitzar aquesta trobada era la d’aplegar-nos de nou, al cap de 34 anys, per tal de poder gaudir d’una bonica jornada plena de vivències i records de la nostra infantesa i joventut. Val a dir que ho vàrem aconseguir!
La jornada va començar amb l’assistència a missa d’onze al monestir de Santa Maria, on es va tenir un record molt especial per les companyes i professors que ja no es troben entre nosaltres, però que tenim ben presents en el nostre cor.
A continuació, el que havia de ser una foto de grup en el marc de l’escola Vedruna, es va convertir , gràcies a l’amabilitat i bona disposició de les germanes Conxita i Mª Montgrony, en una visita guiada per totes les instal·lacions de l’escola que tot i que molt canviada, ens va permetre de descobrir de nou tresors del nostre “calaix de records”, com ara el racó on durant molt de temps hi havia hagut l’antic rellotge de pèndol, company de moltes estones passades fora de classe, o bé les curioses finestres de l’aula que aleshores era de dibuix, testimonis silents dels mots de “l’hermana Josefina” quan enmig de la cridòria general, començava la classe de labor tot dient: “la aguja y el dedal son unos instrumentos…” i així podríem continuar amb un munt d’anècdotes entranyables per a totes.
Un cop acabada la visita ens vàrem dirigir cap al restaurant – masia” can Dachs “ on vam continuar la festa amb un dinar que ens consta que va agradar a la majoria.
Els membres de la comissió organitzadora, volem agrair de tot cor la bona acollida que va tenir la nostra proposta. Sense aquesta bona resposta, tot hauria quedat en un projecte, una il·lusió que no s’hauria pogut portar a terme.
Moltes gràcies a tothom!




La comissió organitzadora.
Ripoll 2 de desembre del 2009.

















dijous, 22 d’octubre de 2009

HI ETS?

Aquí teniu un recull de fotos que formen part de la nostra història.

En teniu més? Les voleu compartir ? Envieu-les a vedrunaripoll@hotmail.com o porteu-les personalment a l'escola....ens agradarà retrobar-vos.






dissabte, 10 d’octubre de 2009

INAUGURACIÓ

Ahir, divendres 9 d'octubre, va tenir lloc al teatre Comtal l’acte inaugural de la celebració dels 150 anys de l’escola Vedruna a Ripoll.
Èxit de públic i encert total dels actes que s’hi van fer.
No ha estat fàcil preparar-ho tot en poc més de tres setmanes, i només s’ha pogut aconseguir gràcies a l’esforç extra de tots: mestres, professors, alumnes, pares..... Gràcies a tots, l’esforç ha valgut la pena.

L’acte es va encetar amb les salutacions la Germana Maria Busquets, provincial de les Gnes Carmelites de la Província de Girona, el Sr. Eudald Casas , 1r tinent Alcalde de Ripoll, el Sr. Enric Puig, Secretari General de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, el Sr. Andreu Otero, Director dels Serveis Territorials i la Gna.Montgrony Viñas, Titular de la nostra escola.
Un darrere l’altre van dedicar unes paraules a l’escola; uns missatges, tots ells, molt emotius que reconeixien la feina feta durant tants anys i animaven a tots el qui formem part de l’escola Vedruna a tirar endavant , com a mínim 150 anys més.


A continuació la xerrada d’en Carles Capdevila, conegut periodista, productor i escriptor va fer una crida a posar els 5 sentits en l´educació: el sentit comú, el sentit moral, el sentit de la responsabilitat, el sentit del ridícul i ,sobretot, EL SENTIT DE L´HUMOR. Amb les seves reflexions va posar un toc de bon humor a un tema tan seriós com és l’educació. Va parlar de la responsabilitat que comporta ser pares, va parlar d’autoritat , de frustració, de la por a deixar créixer als nostres fills....en definitiva, va parlar d’educar. Això sí, sempre en clau d’humor... de molt bon humor.

Per acabar la vetllada , alumnes de totes les etapes de l’escola varen protagonitzar un espectacle de teatre, música i imatges, titulat 15x150.
Varen ser 15 minuts de 150 anys, trepidants. Els esquetxos teatrals feien referència a les diferents èpoques per les que ha passat l’escola, marcades per les pràctiques educatives del moment i també per uns uniformes que formen part de la memòria de moltes ripolleses.
La música ens evocava els himnes dedicats a Santa Joaquima, cantats per molts nens i nenes durant aquests llargs anys.
Les imatges eren una pinzellada del què és l’escola d’avui, el dia a dia ...des de la Llar fins a Batxillerat.



En l’espectacle també hi van tenir cabuda una connexió virtual amb exalumnes escampats arreu del món. (El poc temps del què hem disposat ha fet que només s’hagin pogut projectar dues videoconferències, però si hi ha més exalumnes que ens voleu fer arribar el vostre testimoni publicarem els vostres missatges , amb molt de gust, en aquest blog)
video
video
video
La música va posar el punt i final a tot plegat. Una sorprenent coreografia va servir per avançar en titulars els actes que tenim previst de fer durant aquest curs.


La cançó d’aniversari Que sí! , cantada per tots els assistents a la sala, va tancar un acte, que sens dubte, ja forma part de la història de l’escola Vedruna de Ripoll.


video


video

dimarts, 29 de setembre de 2009