Cloenda

Avui tanquem un any

esplèndid,

intens,

emotiu,

gratificant,

esgotador,

complet,

alegre (...)

...un any per recordar durant molt i molt temps.

Felicitats escola....i per molts anys

kdm @ l'skola

Ahir 29 de maig a les 10 de la nit vam tenir una cita al Comtal.

Una colla de gent de l’escola Vedruna fèiem teatre.

KDM@L’SKOLA ha estat una obra pensada per fer riure. Una obra amb una gran dosi d’humor, un xic de nostàlgia i un punt d’ironia. Una obra que ens ha fet molt més propers.

Diuen que no hi ha res més sa que riure’s d’un mateix. I ja heu vist que ens hem rigut fins i tot de l’apuntador ..... ha sortit tothom , els mestres, les monges, els nanos, els pares,... i ens hem rigut sobretot de nosaltres mateixos, actors de pacotilla .....però això sí, amb gràcia i sense mals rotllos! Almenys així han estat els assajos i així ho hem volgut transmetre.

L’obra ha estat adreçada a tothom. Tothom, vol dir que és apta per a totes les edats , des dels avis, fins a la mainada que podia estar desperta a partir de les 10 de la nit.
Des de la gent que ara forma part de l’escola Vedruna fins als que en van formar part fa anys, passant per tots aquells que senzillament han volgut riure una estona al teatre.

Volíem fer un acte diferent per celebrar que la nostra escola Vedruna fa 150 anys, un acte informal, gens institucional. Volíem sobretot crear un moment més de retrobament.
...i ho hem aconseguit. El Comtal s’ha omplert a vessar .
Gràcies a tots els que ens heu acompanyat.
Gràcies alumnes que us ha fet gràcia veure com, els que són o han estat , els vostres profes feien allò que tantes vegades us han fet fer a vosaltres.
Gràcies pares , segur que ara coneixeu una mica més quin ambient es respira a l’escola, que és o va ser , dels vostres fills.
Gràcies amics , gràcies a tots els que heu tingut ganes de venir a teatre....
Gràcies, moltíssimes gràcies a tots!

Celebrant Santa Joaquima

Celebrar el dia de Santa Joaquima sempre és motiu d’alegria, però aquest curs ha estat a més a més entranyable.
A missa, hi érem tots, des dels més menuts d’infantil oferint emocionats els seus rams, fins als més grans de Batxillerat acompanyant-los, omplíem un Monestir que feia goig.
“Gràcies Joaquima”

La tradicional xocolatada a l’aire lliure ,en un marc incomparable, i essent protagonistes de la història: la inauguració del passeig de Santa Joaquima de Vedruna.
“El nostre passeig”

Una activitat nova, el disseny de samarretes. Quan ens les posem ens faran dur “el Vedruna més a prop del cor”.

Una tarda de joc, descobrint “les petjades de Santa Joaquima” a Ripoll.

Avui hem lluït amb orgull el nom de “Vedruna”

Ja som al cim!

Des del camp Base de l'Everest, Carol ( membre de l'expedició Colombiana) ens ha confirmat que al voltant de les 7h del matí hora nostra, l'Albert ha fet cim juntament amb dos companys Colombians (No ens han detallat els noms ja que la comunicació ha estat molt breu).

Els altres dos companys han hagut de baixar abans d'arribar a l'objectiu, no sabem per quina raó.

Tots estan en perfecte estat de salut.

bici barri

Per commemorar el 150 anys de l’escola una nova edició del Bici-barri. Vint anys de la bicicletada més popular de Ripoll.
I aquest any no hi podien faltar els grallers, la tradicional xocolatada, ni un bon ball d’escuma.
Ja ho sabeu...per una vila més neta anem tots amb bicicleta.

Exposició filatèlica

Inauguració de la 39a exposició filatèlica i numismàtica de Ripoll, amb segell i matasegells amb motiu dels 150 anys de l'Escola Vedruna Ripoll

Un sant Jordi especial, per a un curs especial.

Enguany tocava un Sant Jordi especial...

...i hem sortit junts al carrer a celebrar-lo...

...i ens hem fet sentir, perquè els nostres grallers ens han acompanyat amb els seus ritmes...
....i ens hem fet notar, perquè fèiem una rua que no s’abastava el final...
...i ens hem fet mirar, perquè fèiem molt goig vestits de braus cavallers i gentils princeses.

Però per sobre de tot ens hem sentit part d’una escola molt i molt gran.

I com sempre un dia per valorar la feina ben feta, i gaudir dels millors escrits que han sortit dels llapis i bolígrafs dels nens i nenes , nois i noies de la nostra escola.

...al cim del món!

El logo de l'Escola Vedruna, en una foto feta al Kalapathar (5.600m), i des d'on hi ha una de les millors vistes de l'Everest. Ara a veure si en podem fer-ne una altra al Cim !!

Una abraçada i records a tothom...

Albert Bosch

Ànims i molta sort Albert...no corris!

TROBADA D'AMPAS

Avui a les 12 h. ha començat la trobada a l'escola dels antics i actuals memnbres de l'AMPA de l'escola. Erem unes 30 persones, d'un total possible d'apromimadament 90. Alguns no s'han poogut localitzar i altres malauradament ja no hi són.
Després de la salutació a tots per part de la Gerrmana Montgrony, sen's ha fet una visita per les dependències de l'escola que hem anat demanant: aules d'antics alumnes, la sala on es feien les reunions, la bibiloteca, etc.
Després s'han passat els videos promocionals dels actes dels 150 anys:de les jornades de portes obertes i el que es passa per TVR.
A les 14 h. aproximadament ja hem marxat cap el restaurant: Can Dachs. Allà s'hi ham fetdiversos parlaments: el president més antic (Francesc Diaz) i l'actual (Sònia Puig ), altres membres de les aleshores "APAS", de la Germana Montgrony i de Montserrat Jimenez.
Tots els discursos han estat molt emotius, i tots han coincidit en la importància de potenciar la relació Escola-Familia com a vehicle indispensable per a una bona educació dels nostres fills, que les discrepancies són bones si ajuden a crèixer, que adequar-se a les noves tecnologíes i als canvis de la societat en absolut estan renyides amb el respecte a les persones i sobre tot que entre tots ho podem fer tot.
Després d'una animada sobretaula, en que el personal del centre i actual AMPA ens ha regalat les orelles amb la interpretació de l'himne dels 150 anys, ens hem començat a acomiadar els uns dels altres, tot i cantant entre tots "el cant dels adèus"
També s'ha apuntat la idea de repetir periòdicament aquestes trobades.

PASSEIG DE SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA

Organisme viu, arrelat al territori, sensible al seu entorn i que creix constantment . Què és?
és l'arbre? és l'escola?
Doncs sí, avui hem plantat arbres i hem fet escola.

Avui hem celebrat els 150 anys de l’escola Vedruna de Ripoll d’una manera diferent. Hem plantat un missatge de futur, i ho hem volgut fer juntament amb les escoles que ens són més properes.Escoles Vedruna d’Arbúcies, Girona, Malgrat de Mar, Palafrugell, Palamós, Puigcerdà i Tordera. Escoles de Ripoll : escola Salesiana, ceip Maragall , ceip Tomàs Raguer i Ramón Surinyach
Més de 340 nens i nenes de 4t de Primària ens hem aplegat davant del Monestir de Ripoll per començar una jornada molt alegre, familiar i sensible.

Un dia molt alegre gràcies a les bones vibracions que sempre desprenen la mainada de 10 anys, incansables i jovials. Però també alegre, gràcies a la música dels grallers de l’escola Vedruna de Ripoll que han donat la benvinguda a tots els grups i ens han acompanyat fins a la font.També ha estat molt alegre la salutació que ens han fet els més menuts de la casa, els nens i nenes d’infantil , que ens han sorprès amb els seus aplaudiments quan hem passat per davant de l’escola.

Un dia per sensibilitzar-nos tots plegats de quant important és tenir cura del nostre entorn, i adonar-nos de que cal treballar junts per millorar el futur. Un dia ple de molts missatges i bones intencions.Dotze arbre nous seran testimoni de tots els nostres propòsits , i nosaltres, els alumnes de l’escola Vedruna de Ripoll, vetllarem perquè l’esforç i el recolzament que ens ha proporcionat l’Ajuntament de la vila creixi, i com diu el poema que hi ha escrit al costat de l’alzina de Palamós....

Trobarà l’alzina en l’aire

aromes d’un mar llunya?

Si segueix creixent enlaire

potser sí que els flairarà!

Màrius Mercader

Nosaltres us anirem explicant com s’enfilen els nostres arbres i com el passeig de Santa Joaquima de Vedruna es va fent mica en mica un paratge més bonic i acollidor.

(Recordeu que la informació dels arbres que hem plantat es troba al blog http://www.boscvedruna.blogspot.com/ )

Un dia familiar, envoltats de natura. Una passejada fins a la font del Tòtil ha estat el punt final del dia.

Allà al pla de Garona, els nois i noies de 1r de batxillerat (amables, engrescadors, servicials) ens han organitzat una bateria de jocs amb un toc vegetal que ens ha fet passar una bona estona i ens ha deixat un bon grapat de nous amics . Quin goig veure l’esplanada plena de nens i nenes Vedruna, tan diferents i tan iguals a l’hora, quina harmonia...quin bon ambient.

I com que els aires de muntanya obren la gana, un bon dinar de carmanyola s'hi ha posat la mar de bé.

Per acabar els amics de Tordera ens han obsequiat amb un poema dedicat a l’om, i els de Ripoll amb la cantata “L’home que plantava arbres” plena, com tot el dia d’avui, de bones intencions.

PORTES OBERTES

… hem obert les portes de bat a bat, i l’escola s’ha omplert a vessar d’exalumnes de totes les èpoques que han pogut reviure un grapat de sensacions de la seva infantesa, i s’han retrobat amb els seus mestres i professors, adonant-se plegats de que el temps passa molt de pressa.

Avui ha estat un dia molt especial. Un dia que ha estat possible, en bona part, a la generositat de molts alumnes que han dedicat tot un dissabte a explicar amb il·lusió, com és la seva escola, i han omplert de vida els racons i les aules del nostre edifici .

El premi a tant d’esforç, ha estat poder veure la cara de curiositat i sorpresa dels futurs alumnes, que a mesura que avançaven les visites se sentien una mica més com a casa...perquè , avui més que mai, al Vedruna hi hem cabut tots.
Gràcies, pares , mares, avis..., per acompanyar-los.

TROBADA D'EXALUMNES

El passat 11 d'abril hi va haver una trobava d'exalumnes que varen fer EGB a l'escola Vedruna en el període 1980-88....amb guineu inclosa!

Can Dachs, vint anys després.

Avui fa un bon dia per sortir a fer una volta pels entorns. Fa un bon sol, estic de bon humor i tinc ganes de fer notar la meva presència. M’aproparé a Can Dachs que sempre hi ha alguna cosa interessant per tafanejar, olorar i potser…
Quin munt de gent! Avui m’ho passaré bé! Aquestes cares em són familiars, diria que els he vist en alguna altra ocasió. Però no em ve al cap quan ni on. M'hi aproparé per escoltar què diuen, a veure si en trec l’entrellat.
-Quant de temps! Més de vint anys, oi?
-Sí, sí, ha passat molt de temps des de la darrera vegada que ens vam veure. Vius a Ripoll?
-No, jo visc a Vic, amb la meva dona i els meus dos fills.
Fa més de vint anys que no es veuen? I que els devia unir?
-Venen els professors?
-Sí, venen la Maribel, la Núria Cabana, el Josep Maria, la Mercè, la Joana i la germana Conxita.
-Que bé! "sort del grupet que ho ha arrencat tot" s’ho ha currat! Qui ho havia de dir que ho aconseguiriem!
-Està bé que dinem aquí, així recordarem les colònies de sisè.
Colònies de sisè? Fa vint anys? Em sembla que començo a fer memòria... Són aquells marrecs alegres i juganers que van venir a passar uns dies en aquesta casa de colònies l’any... no sé. Si la memòria no em falla eren alumnes de les carmelites de Ripoll. Diria que són els de la promoció 1980-1988. Ara ho entenc tot! Són una bona colla, diria que gairebé cinquanta. Se’ls veu contents de retrobar-se, fins i tot a mi em fa il·lusió tornar-los a veure. Alguns d’ells no han canviat gaire, malgrat els anys que han passat. Em sembla que recordo alguns noms i tot, altres em costen més de reconèixer. Quina gràcia! El dia promet!
Pel que vaig sentint no tots viuen al Ripollès, n’hi ha alguna a Madrid, una altra a València, a Vic, a Olot, a Sant Pere de Torelló, a Palafolls, a Barcelona... Majoritàriament viuen amb les seves parelles i molts d’ells tenen fills i filles. Es dediquen a professions ven diverses, des d’advocats a farmacèutiques, passant per una podòloga, professores, perruqueres... Qui els ha vist i qui els veu!
Em sembla que han començat amb la lectura d’un text per part del Josep Maria, el professor, i d’una alumna, la Sílvia. Són textos entranyables fets amb el cor i amb molt d’humor. Seguidament, no podia ser d’altra manera, fan l’elecció dels delegats. Aquest seran els responsables de passar llista.
Tot i que em perdo molts detalls del dinar veig que l’ambient és distès, es nota que han compartit molts anys de la seva vida, per més lluny que quedin. Se’ls veu còmodes i contents. Es posen al dia de la seva situació actual, recorden anècdotes divertides... i també tenen un pensament, una frase, un record, per les persones que ja no hi són.
Al final de l’àpat fan una mena de joc. Cada persona ha anotat dues informacions sobre ell mateix en un paper, els han posat tots dins d’una caixa i els han anat traient a l’atzar. Calia anar endevinant a qui feia referència el text. La veritat és que se n’han sortit prou bé. Algunes de les informacions no deixaven lloc al dubte: “toco de peus a terra”, “ja no m’escapo dels llocs”, “visc a...”. Altres eren més difícils de desxifrar com aquell guixarot fet amb retulador groc, o la persona que diu que viu al Sàhara... també hi ha hagut algun “piropo” com “el Miquel diu que estic bona”... alguna petita mentida com “sóc puntual” (havent estat el darrer d’arribar)... Ha estat una estona de rialles i de compartir, el que és el present de tots ells.
Els professors no han volgut deixar de banda el seu paper i han acabat l’àpat amb un examen. Han demanat a cada taula que, entre tots, recordessin la lletra de l’himne de Santa Joaquima i l’anotessin. Guanyaria el grup que en recordés més tros i que el cantés millor. No han faltat els intents de copiar, com en els vells temps.
No podia faltar una estona de mirar fotografies. Molts d’ells es fan creus de com podien anar vestits d’aquella manera! Amb els pantalons fins a sota de les aixelles, i els pentinats? Jo mateixa ho trobo estrany, i mira que a mi la roba no em fa ni fred ni calor, donada la meva tendència natural al nudisme.
Al sortir del restaurant s’han fet una o dues-centes fotos de grup. Sort que el marit de la Maribel ha tingut molta paciència.
Ha arribat l´hora de les despedides, de les felicitacions per les organitzadores i de pujar als cotxes. Bé, no tothom ho ha tingut fàcil, sembla que algun vehicle està embolicat amb film transparent... ji, ji.


La Guineu

El passat dissabte dia 28 de novembre es va celebrar la la trobada d'exalumnes que van compartir els anys 1979 a 1982 fent el BUP a l'escola de les germanes Carmelites Vedruna.S'hi varen aplegar unes 25 persones en un marc d'emotivitat, doncs algunes d'elles feia més de 25 anys que no es veien.

Els actes foren els següents :

* A les 12h visita a l'escola i a les aules de BUP

* Copa de cava i celebració dels 150 anys, salutació de la titular de l'escola Gna. Montgrony.

* Sortida en bus cap al dinar a Les Llosses

* A mitja tarda tornada en bus cap a Ripoll

El passat diumenge dia 29 de novembre del 2009 va tenir lloc la trobada d’ex alumnes
de l’escola Vedruna de la promoció de bàsica corresponent als anys 1973-1975.
La nostra intenció a l’hora d’organitzar aquesta trobada era la d’aplegar-nos de nou, al cap de 34 anys, per tal de poder gaudir d’una bonica jornada plena de vivències i records de la nostra infantesa i joventut. Val a dir que ho vàrem aconseguir!
La jornada va començar amb l’assistència a missa d’onze al monestir de Santa Maria, on es va tenir un record molt especial per les companyes i professors que ja no es troben entre nosaltres, però que tenim ben presents en el nostre cor.
A continuació, el que havia de ser una foto de grup en el marc de l’escola Vedruna, es va convertir , gràcies a l’amabilitat i bona disposició de les germanes Conxita i Mª Montgrony, en una visita guiada per totes les instal·lacions de l’escola que tot i que molt canviada, ens va permetre de descobrir de nou tresors del nostre “calaix de records”, com ara el racó on durant molt de temps hi havia hagut l’antic rellotge de pèndol, company de moltes estones passades fora de classe, o bé les curioses finestres de l’aula que aleshores era de dibuix, testimonis silents dels mots de “l’hermana Josefina” quan enmig de la cridòria general, començava la classe de labor tot dient: “la aguja y el dedal son unos instrumentos…” i així podríem continuar amb un munt d’anècdotes entranyables per a totes.
Un cop acabada la visita ens vàrem dirigir cap al restaurant – masia” can Dachs “ on vam continuar la festa amb un dinar que ens consta que va agradar a la majoria.
Els membres de la comissió organitzadora, volem agrair de tot cor la bona acollida que va tenir la nostra proposta. Sense aquesta bona resposta, tot hauria quedat en un projecte, una il·lusió que no s’hauria pogut portar a terme.
Moltes gràcies a tothom!

La comissió organitzadora.
Ripoll 2 de desembre del 2009.

HI ETS?

Aquí teniu un recull de fotos que formen part de la nostra història.

En teniu més? Les voleu compartir ? Envieu-les a vedrunaripoll@hotmail.com o porteu-les personalment a l'escola....ens agradarà retrobar-vos.

INAUGURACIÓ

Ahir, divendres 9 d'octubre, va tenir lloc al teatre Comtal l’acte inaugural de la celebració dels 150 anys de l’escola Vedruna a Ripoll.
Èxit de públic i encert total dels actes que s’hi van fer.
No ha estat fàcil preparar-ho tot en poc més de tres setmanes, i només s’ha pogut aconseguir gràcies a l’esforç extra de tots: mestres, professors, alumnes, pares..... Gràcies a tots, l’esforç ha valgut la pena.

L’acte es va encetar amb les salutacions la Germana Maria Busquets, provincial de les Gnes Carmelites de la Província de Girona, el Sr. Eudald Casas , 1r tinent Alcalde de Ripoll, el Sr. Enric Puig, Secretari General de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, el Sr. Andreu Otero, Director dels Serveis Territorials i la Gna.Montgrony Viñas, Titular de la nostra escola.
Un darrere l’altre van dedicar unes paraules a l’escola; uns missatges, tots ells, molt emotius que reconeixien la feina feta durant tants anys i animaven a tots el qui formem part de l’escola Vedruna a tirar endavant , com a mínim 150 anys més.

A continuació la xerrada d’en Carles Capdevila, conegut periodista, productor i escriptor va fer una crida a posar els 5 sentits en l´educació: el sentit comú, el sentit moral, el sentit de la responsabilitat, el sentit del ridícul i ,sobretot, EL SENTIT DE L´HUMOR. Amb les seves reflexions va posar un toc de bon humor a un tema tan seriós com és l’educació. Va parlar de la responsabilitat que comporta ser pares, va parlar d’autoritat , de frustració, de la por a deixar créixer als nostres fills....en definitiva, va parlar d’educar. Això sí, sempre en clau d’humor... de molt bon humor.

Per acabar la vetllada , alumnes de totes les etapes de l’escola varen protagonitzar un espectacle de teatre, música i imatges, titulat 15x150.
Varen ser 15 minuts de 150 anys, trepidants. Els esquetxos teatrals feien referència a les diferents èpoques per les que ha passat l’escola, marcades per les pràctiques educatives del moment i també per uns uniformes que formen part de la memòria de moltes ripolleses.
La música ens evocava els himnes dedicats a Santa Joaquima, cantats per molts nens i nenes durant aquests llargs anys.
Les imatges eren una pinzellada del què és l’escola d’avui, el dia a dia ...des de la Llar fins a Batxillerat.

En l’espectacle també hi van tenir cabuda una connexió virtual amb exalumnes escampats arreu del món. (El poc temps del què hem disposat ha fet que només s’hagin pogut projectar dues videoconferències, però si hi ha més exalumnes que ens voleu fer arribar el vostre testimoni publicarem els vostres missatges , amb molt de gust, en aquest blog)



La música va posar el punt i final a tot plegat. Una sorprenent coreografia va servir per avançar en titulars els actes que tenim previst de fer durant aquest curs.

La cançó d’aniversari Que sí! , cantada per tots els assistents a la sala, va tancar un acte, que sens dubte, ja forma part de la història de l’escola Vedruna de Ripoll.